Favoritos de iyptala

Femella de Andrena limata, 15.iv.2019, libant Asteraceae. Longitud de 13 mm. CAP: Antena amb artells antenals de proporcions longitud/amplada (a 4.5 x) de A4 = F3 = 10/11 (tercer segment del flagel una mica més curt que ample) i A5 = F4 = 11/11 (quart segment del flagel tan curt com ample). Fòvea ampla, tant ampla com la meitat de mitja cara (f = 0,51). Clipi densament puntejat, parcialment arrugat però sense arrugues creuades (espais entre els punts majoritàriament <0,5 el Ø d’1 punt). Labre amb lamel·la de forma trapezoidal, molt més ampla que llarga. Temples densa i clarament puntejades. Cara amb pèls marrons. MESOSOMA: Tòrax cobert amb llargs pèls erectes, no ajaguts. Pilositat marró-groguenca al dors i als costats del tòrax; costats amb alguns pèls foscos. Propodeu, vist de costat, amb l’àrea central arrodonida, no abruptament inclinada. Àrea central, a dalt de tot, arrugada; al mig i a sota, finament granulada. Parts laterals del propodeu toscament esculpides o arrugades, com la part de dalt de l’àrea central. Costats del propodeu sense corbícula o escopa propodeal. Mesopleura puntejada o xagrinada, no esculpida en forma de bresca. Tègules negres. ALES: Ales amb nervació groguenca. Marge posterior de l'ala posterior recte, no escotat. POTES: Tegument de les potes negre. Escopa uniformement negra. Fèmurs posteriors arrodonits a la cara posterior. Esperons de la tíbia posterior marró-vermellosos. Esperó intern de la tíbia posterior no dilatat a la base. METASOMA: Tegument del gàster negre, sense reflexes metàl·lics. Terguit 1 arrodonit als costats, sense una cresta. Terguits 2 i 3 amb les parts basals puntejades densament (espais entre els punts de la mida del Ø d’1 punt) i les parts apicals o depressions més finament puntejades; la depressió de T2 brillant entre els punts. Terguits amb el disc gairebé nu, amb bandes apicals laxament piloses, de pèls clars; amb franges de pèl clars indistintes als costats. Terguit 6 cobert de pèls marrons. Pigidi arrodonit al final. COMENTARI: Determinació de l’espècie seguint Schmidt-Egger & Scheuchl 1997 i Osychnyuk 1978. Osychnyuk 19078 descriu les àrees laterals del propodeu tant finament granulades com la part del mig de l’àrea central, caràcter que considerem erroni.